Sèries de ficció políticament incorrectes

La popular sèrie catalana Infidels presenta un model pedagògic?

     Ens trobem a l'aula 102 de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Si alguna cosa m'ha sorprès ha sigut que a l'arribar, aproximadament quan faltaven cinc minuts per les deu, la sala estava plena de gent, inclòs hi havia gent que estava instal·lada al terra de l'aula. Una altra cosa que m'agradaria remarcar és la puntualitat que han tingut a l'hora de començar el debat.

     La primera en parlar ha sigut Rosa-Àuria Munté, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna. El seu discurs ha sigut molt correcte i entenedor, a més, parlava de manera molt pausada i això permetia seguir la conferència d'una forma molt agradable. Un cop ens ha presentat els diferents conferenciants que intervindrien a la taula rodona, ha comentat l'emissió de l'últim capítol d'Infidels. Ens ha explicat que, al seu parer, la retirada de la sèrie catalana Infidels va ser promulgada per Unió Democràtica, que la va considerar com una sèrie totalment subversiva.

Imatge del públic. L'aula estava saturada de gent
Fotografia: Albert Segura

     Tot seguit, ha iniciat la taula rodona Carmen Fernández Villalba, escriptora i guionista de la sèrie Infidels (TV3). Per començar la seva intervenció, ens ha explicat que poca influència pot tenir el canvi de govern amb la fi de la sèrie Infidels, de manera que ha  resolt el punt de vista que tenia tant la moderadora com tots nosaltres. Així doncs, ha seguit dient que a principi de l'any 2010 tot l'equip d'aquesta popular sèrie ja sabien que l'any 2011 es donaria per finalitzada, ja que així ho van establir amb la productora catalana TV3. A més, ens ha deixat clar que no es veritat cap de les històries que circulen per Internet. Finalment, s'ha ofert a explicar-nos les dues raons que TV3 va donar a la popular sèrie per tal de finalitzar-la: una de caràcter econòmic, on defensen que era una sèrie cara, força més que Ventdelplà, i amb el pressupost d'Infidels podien tenir cabuda noves sèries. D'altra banda, hi ha una raó de caràcter argumental, doncs les trames eren complicades i el ritme era molt accelerat i, si aquesta història s'hagués allargat, hauria decaigut quant a qualitat. No ha volgut donar la paraula als seus companys sense abans fer-nos saber que Infidels era una sèrie molt paradigmàtica i que aquesta era la única història de ficció que s'havia emès primerament per Internet i posteriorment a la gran pantalla, "d'aquesta manera ja ens va donar un públic determinat", ens comenta.

     A continuació ha tingut el torn de paraula Núria Garcia Muñoz, doctora en comunicació de la UAB. Ha parlat principalment de dos temes. D'una banda de la realitat social, on la ficció creix però sense implicar que es formi un escenari on tot es multiplica. D'altra banda, ens ha parlat dels targets i dels estereotips. Ha diferenciat entre dos tipus de targets: un  de jove, que el podem trobar consumint sèries infantils i d'animació, i un d'adult, que la gent sovint relaciona amb sèries destinades exclusivament als homes. Resumint el discurs de la doctora, els trets generals que ens ajuden a determinar els estereotips són:  el target (si el producte s'enfoca a un públic femení o masculí), el format, (per exemple, no és el mateix una comèdia que un reality) i el joc de producció (l'origen de producció marca una determinada diferència). També ha afegit que, encara ara, trobem la presència de rols tradicionals i una explotació sexista a les sèries de ficció. És a dir, molts cops les dones apareixen a la cuina o al menjador, mentre que els homes apareixen en els despatxos o oficines. Finalment ha esmentat que en moltes ocasions hi ha un paper victimista de la dona i, a més, encara es prioritza un rol racional per a l'home mentre que a la dona se l'hi atribueix un rol molt més emotiu.

Imatge dels conferenciants en una situació distesa
Fotografia: Albert Segura

     Francesc Manuel López Chaves, periodista i director de Somos Cortos i codirector de l'informatiu cultural Miradas 2 (TVE), ens ha volgut deixar clara la seva posició en contra del sentit pedagògic de les sèries de ficció, és a dir, es posiciona en contra de la sèrie Infidels. Per aquest motiu ha dit que les sèries de ficció són falses. A continuació, ha afegit que moltes persones de la societat confonen la realitat amb la ficció, doncs tenen la ficció molt interioritzada.


Les sèries de ficció, des del punt de vista argumental, no presenten cap aspecte novedós. Aquestes sèries no reflecteixen una realitat que nosaltres vivim dia a dia. En aquest moment, ha volgut tirar una fletxa a favor de la guionista d'Infidels, i ha dit que allò que tenen de nou és haver fet un pas més endavant, anticipar-se una mica als valors tradicionals. L'única novetat és l'aposta pels riscos, no només mostrar models familiars nuclears sinó altres tipus de models. En aquest moment, ha posat l'exemple de Modern Family on s'hi plasma un pare molt conservador, un home gran que s'enamora d'una noia jove i finalment, una parella d'homosexuals que adopten una nena petita d'origen vietnamita. Ha acabat la seva intervenció, i la taula rodona general, dient que no s'ha avançat gaire en el sentit de la novetat amb les sèries de ficció, pel contari, l'únic que pot ser original d'aquestes sèries són els diferents tipus de plans, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix captar l'atenció de mantenir l'atenció de l'espectador. Les seves últimes paraules han estat molt contundents: "Estem parlant de ficció, d'entreteniment pur i poca cosa més".
(Per veure més fotografies)