Anticatalanisme i els valors democràtics dels mitjans de comunicació

L'independentisme i el catalanisme estan molt lligats amb l'objectiu d'aconseguir que Catalunya esdevingui una nació.

L'aula 101, al moment d'iniciar la conferència
Fotografia: Albert Segura

    Ens trobem a l'aula 101 de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Són dos quarts de cinc i arrenca la conferència. El moderador de la conferència és Ferran Espada i tenim la presència de tres conferenciants: Xavier Casals, Àlex Salmon (director de el Mundo de Catalunya) i Rafael Xambó.

     Ferran Espada comença la conferència  introduint-nos els termes d'anticatalanisme i anticatalà. Mentre que el primer és un terme exclusivament polític, el segon és rigorosament social. L'anticatalanisme es dur a terme mitjançant diversos mitjans de comunicació del país, no existeix fora de l'Estat Espanyol, sinó que és estructural i es manifesta en àmbits concrets. En canvi, el terme anticatalà fa referència a tots els ciutadants que integren aquest país. L'anticatalà és, bàsicament, un comportament xenòfob contra persones catalanes i que es manifesta sobretot en l'àmbit social. Per exemple, Ignacio Villa, col.laborador de la emisora de ràdio Cope, va faltar a tota la comunitat catalana i va practicar, en aquest sentit la catalanofòbia. Espada, a més, afegeix que l'opinió que té l'Estat Espanyol dels règims, tant basc com català, és que van ser assolits en un moment en què el territori espanyol es trobava molt dèbil. Per acabar, ens diu unes paraules que van ser pronunciades per l'anterior president d'Espanya, José Maria Aznar: "El estatuto de Cataluña cambiará España y será muy costoso rehacer todo lo que el estatuto catalán ha hecho". Aquestes paraules, afegeix Ferran Espada, provoquen situacions confilictives i escenifiquen problemes. 

     Tot seguit, passa a parlar-nos Xavier Casals, historiador i periodista. La seva explicació és basa principalment en tres punts. Primer ens parla de l'anticatalanisme. Afirma que hi ha hagut anticatalanisme, al llarg de tota la història d'Espanya. Afegeix, a més, que l'anticatalanisme de València s'ha estès per tota Espanya, de manera que es comença a expandir per Espanya un patró igualitari d'anticatalanisme. En segon lloc, ens diu que els mitjans poden distorsionar i fer demagògia de la realitat, i per aquest motiu a Catalunya s'ha tolerat que no hi hagi una mateixa llibertat d'expressió. De fet, les multes lingüísitques inflen el discurs anticatalanista bàsicament per dues raons: la primera és que s'ha d'establir l'import de la multa i el perquè de la multa i, en segon lloc, que les multes no tenen ni influència negativa ni positiva. Idees d'aquest tipus permeten plantejar el catalanisme com intransigent i intolerant. Finalment, ens raona que el catalanisme s'hauria de planificar tant pels amics com pels enemics.

     A continuació, ens parla Àlex Salmon, periodista i director d'el Mundo Catalunya. Comença parlant-nos del catalanista. El catalanista és una persona que treballa des d'una ideologia decent i democràtica i que treballa per què Catalunya sigui una nació. Tot seguit, ens explica una mica d'història. Ens recorda moments tan mítics com quan el sr. José Maria Aznar va fer pactes amb CDC i va fer declaracions com: " Yo hablo catalán en mi intimidad". Cal recordar que quan Aznar va pujar al poder comptava amb molt poc suport, el mínim i necessari per a poder governar. Per concloure la intervenció afegeix que a Catalunya hi ha gent que, sense haver de ser forçosament independentista, no li agrada pertànyer a Espanya. Tanmateix, anunciar això des d'un punt de vista electoral es planteja un gran problema. Finalitza dient que independentisme i catalanisme estan molt lligats amb l'objectiu d'aconseguir que Catalunya sigui una nació.

Ferran Espada, Xavier Casals, Àlex Salmon i Rafael Xambó
Fotografia: Albert Segura 

     Finalment, escoltem la intervenció de Rafael Xambó, professor de sociologia i antropologia a la Universitat de València. En primera instància ens planteja una pregunta: "Què passaria si el Partit Popular arribés al poder a Catalunya?". València és una ciutat on hi governa el PP, i una dada preocupant és que molts dels seus consellers pertànyen a l'Opus Dei, "això no seria un problema si no apliquéssin la manera de fer de l'Opus Dei a les seves polítiques", apunta Rafael Xambó. D'altra banda, seria un bon exercici observar que el País Valencià és com un laboratori. El laboratori del Partit Popular (PP). Finalitzant l'acte, ens diu que durant la transició es passa per un procés d'estrangerització on els que defensen el valencià són estrangers, mentre que els que defensen el castellà són aquells vistos com autèntics valencians. A trets generals, ens resumeix allò que ha passat a València amb el català. El PP, s'ha construït un sistema mediàtic (ràdio, televisió i premsa) a la seva mida. L'anticatalanisme al País Valencià s'ha convertit en un fet trivial, en quelcom quotidià. Defensa, finalment, que  la transició política al País Valencià no s'acaba aquí, sinó que utilitza el catalanisme per a tallar amb qualsevol debat polític. En darrer terme, diu que l'anticatalanisme dóna molt bon rendiment econòmic a València.
(Per veure més fotografies)