Integració vs. Integrisme. Jordi Pujol i el bonisme

     Es respira una gran expectació a l'auditori. Molts dels alumnes, com és el meu cas, escoltarem per primera vegada, en directe i en persona, el Molt Honorable Jordi Pujol. Sens dubte, el major al·licient d'aquest acte és tenir a prop a una figura mediàtica tan important i amb tant renom. En breu veuré si les expectatives es compleixen o es queda curt.

     Miquel Tresserras, degà de la FC Blanquerna, farà de presentador i moderador. Començarà parlant Norbert Bilbeny, escriptor i catedràtic d'ètica de la Universitat de Barcelona. "La immigració ha esdevingut un problema per a Europa", diu Bilbeny. "Però malgrat els canvis demogràfics, els llocs no perden la seva identitat", afegeix. I veiem que parla des de l'experiència: ell és nascut al Raval i ha viscut els canvis del barri de prop. El catedràtic també parla de la figura de Jordi Pujol, concretament s'atura a analitzar dues expressions que l'expresident de Catalunya ha utilitzat al llarg del temps. La primera d'elles és "fer país". Bilbeny en fa un anàlisi de concepte: "fer" és mantenir allò que som però afegint la riquesa que suposa el canvi. "País", d'altra banda, significa comunitat, tradició, civilista, republicà. A part, analitza la paraula "convivencial", que es tracta d'un neologisme. El significat és que allò que importa, més que la integració, és la convivència.

Miquel Tresserras presentant la conferència.
Fotografia: Núria Romero

     "Des de la Unió Europea hi ha una certa suspicàcia a l'hora de deixar fluir la cohesió social", diu Bilbeny. Això és un error, ens explica, i en tenim un exemple molt proper: França. Hem d'aprendre una lliçó d'allò que ha passat amb els immigrants que viuen a França. No tot és ciutadania i multiculturalitat, també cal crear un clima favorable a la integració. Bilbeny ens explica, d'altra banda, que prefereix emprar el terme nouvinguts enlloc d'immigrants.

     Continua amb la seva explicació: "la integració és un procés que demana temps. És un afer de reciprocitat. Més aviat una combinació de realisme i reciprocitat". Ens explica també, que Catalunya és un país de mestissatge en molts sentits, en últim terme, de sang. Després declara que ja no val la igualtat d'oportunitats teòrica: cal un accés real a aquestes oportunitats (sobretot econòmic). És a dir, s'ha de fer funcionar l'ascensió social. Bilbeny finalitza el discurs així: "no fem més que arrossegar segles i segles de voluntat d'integració."

     I per fi, arriba el moment més esperat, el degà dóna la paraula a Jordi Pujol. L'expresident inicia la seva intervenció afirmant el següent: "Catalunya té una forta tradició d'immigració". Les raons? Està situat en un lloc de pas, és petit i a sobre ric. Com era d'esperar, Pujol acaba anant-se per les branques i per el fil d'allò que estava dient. Acaba explicant anècdotes entranyables que no tenen molt a veure amb el tema principal de la conferència. Però finalment sorprèn: entre tant deliri arriba al expresident Montilla i el posa com un exemple de publicitat sobre integració social. La volta que ha donat per acabar parlant-nos d'això em sembla genial, i sense ironia, ho dic de debò.

Jordi Pujol i la seva manera peculiar d'expressar-se
Fotografia: Núria Romero

     La xerrada continua: "forma part de la naturalesa humana activar uns mecanismes de defensa davant del foraster". Això és cert, però no ens hem de deixar endur per les desconfiances, si nosaltres no posem de la nostra part; els nouvinguts, com diu Bilbeny, tampoc posaran de la seva. "Els immigrants han de tenir uns drets, però també un deures", esclareix Pujol. Explica una altra anècdota per deixar clar com l'aigua a allò que s'estava referint. La intervenció ha acabat amb un petit debat (amb molta rialla del públic pel mig) sobre el bonisme. Tot ha succeït a partir d'aquesta cita de Pujol: "A Catalunya oscil·lem entre dos extrems: la por o rebuig i el bonisme".
     El torn de preguntes resultaria molt extens d'explicar i descriure, hi passen massa coses. Un resum en poques paraules: Pujolades sense fre.
(Per veure més fotografies)