"Fins a cert punt els programes televisius són com l'art, és l'espectador qui els interpreta i els hi dóna sentit"

     L'aula 201 ha esperat plena de gom a gom els tres convidats de la conferència "Superats! La cultura de l'esforç a la televisió". Carme Ferré, doctora de la UAB vinculada a la BTV, Àngel Llàcer, actor i dramaturg, i Víctor Amela, crític televisiu de La Vanguardia, s'han vist acorralats per una allau de flashus quan han entrat a l'aula després d'uns minuts de retard i després de comunicar que no podrien desenvolupar les entrevistes concertades amb alguns seminaris concrets.

     La conferència, moderada pel professor de la nostra facultat Ferran Sáez, ha estat força intensa i distreta pels diàlegs espontanis entre Llàcer i Amela, tot i que d'altra banda s'han extret conclusions rellevants entorn la situació dels valors que l'actual televisió transmet i la forma en que els hem d'interpretar i acceptar.

Carme Ferré, Àngel Llàcer, Víctor-M. Amela i Ferran Saèz
Fotografia: Núria Romero

     En primer lloc els tres conferenciats han llençat les seves idees inicials. Ferré ha afirmat que la televisió sí és una creadora de valors els quals es "negocien" i "s'interrelacionen" amb els valors de la societat. Llàcer ha esmentat que no em de donar per suposat que la tele transmeti valors si no que cal que fem un pacte amb ella per tal de no acceptar el valors que ens pugui transmetre, i cal diferenciar quins ens poden ser útils i quins no ja que el primordial és que el que veiem a la tele no ens canvi. Finalment, Amela ha dit que la transmissió dels valors a la televisió és un acte inconscient ja que l'objectiu per excel·lència de la televisió és captar el màxim d'ulls possibles. D'altra banda, el periodista de la contra de La Vanguardia, ha afirmat que la clau d'èxit de programes com Sálvame és que són programes que entretenen i l’altre punt a favor, com ha dit, és que l'espectador sent satisfacció per la comparació, "ells frikis, jo no", i que es senten "orgullosos de no ser ignorants" com ells.

     Entre altres temes han destacat que l’espectador desconeix si els continguts de molts d'aquests programes estan pactats o no, però com ha afirmat Llàcer el que  interessa la públic no és això si no que els continguts siguin entretinguts i els facin gràcia. Però en aquest sentit, Amela a fet referència que els canals televisius enganyen a l'audiència, el que, com ha explicat, no és negatiu ja que vivim en una societat on l’engany hi és present en gairebé tots els àmbits, ja que l’engany és el que ens manté a la expectativa de descobrir coses noves i fa que aquestes coses siguin interessants; com ha esmentat, sense engany les coses “perdrien gràcia”.

     Dins d’aquest context, com era d’esperar, han utilitzat l’exemple d’OT, tan pel que fa la relació Àngel Llàcer - Risto de la penúltima edició del programa com el final precipitat del reality. En aquest sentit, Llàcer a defensat que ell i Risto feien el mateix però des de diferents formats, mentre ell transmetia valors i entreteniment per tal de mantenir l’audiència, Risto ho feia a través d’unes formes que potser no eren del tot correctes. Pel que fa el desenvolupament final del reality els tres conferenciats han estat d’acord que s’ha enfonsat a causa de diferents factor, tot i que han tingut diferències alhora d’establir quins han sigut els determinants finals.

L'aula 201 plena a vessar
Fotografia: Núria Romero

     D’altra banda, seguint l’exemple d’OT han estat d’acord que la primera edició del programa va tenir un gran èxit com a format i que fins hi tot partits polítics com el PP el van utilitzar com a model per a un país millor, on l’esforç i la competició de “bon rotllo” n’eren la base.

     També han parlat d’on cal establir el límit periodístic de programes con Callejeros en els quals es desconeix fins a quin punt l’objectiu del programa és explicar el que passa o captar ulls a través de mostrar la misèria. D’altra banda, com era d’esperar, Àngel Llàcer a fet referència al programa Gran Hermano a través del qual ha comentat que programes d’aquest tipus li produeixen pena ja que a través d’ells molts espectadors arriben a creure que les actituds que propaguen els concursants són normals fins al punt de desenvolupar aquest rols en les seves pròpies vides.

    Per anar finalitzat l’acte, Sàez ha posat sobre la taula el tema del futur de la televisió i els tres conferenciants ha estat d’acord que el futur mira cap a una tele integrada a internet ja que està canviant la forma de consumir i el públic té la necessitat de compartir i “saber que fan els altres”, i és això el que aporta la xarxa. 
(Per veure més fotografies)