Passat, present i futur del cinema català

     Els presents a la conferència, Judith Colell (productora, directora, guionista i professora a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Girona), José Mª de Orbe (director i productor), Jordi Cadena (director, productor i guionista) i Aina Clotet (actriu) ens han vingut a parlar sobre els marges del cinema catal, més en concret en relació a la pel·lícula Elisa K.

Els guardonats al 58è Festival de Cinema de San Sebastián.
 Fotografia extreta d'altres fonts.

     El 2010, Judith Colell va codirigir juntament amb Jordi Cadena la pel·lícula Elisa K, basada en la novel·la Elisa Kiseljak de Lolita Bosch, i que va obtenir el Premi del Jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià. Cal afegir que també han guanyat el premi nacional de cultura que atorga la Generalitat de Catalunya.

     Colell defineix el cinema català com un cinema d’autor. Ens explica que les quatre pel·lícules que van competir al festival de cinema de San Sebastian el 2010, eren catalanes, i dues d’elles en versió original en llengua catalana; quelcom semblant va passar als festivals de cinema a Venècia i de Valladolid. La directora remarca que aquest cinema d'autor té presència en els festivals més importants del món gràcies als autors, directors, productors... que l'han fet créixer. Afegeix que aquest cinema ens dóna una marca de serietat i de solidesa arreu del món: "Això és una realitat que estem aconseguint". La directora ens llegeix una petita cita de Gonzalo de Lucas: "El cine puede entenderse como la crónica de las actualidades (...)." D'altra banda creu en la importància i el futur d'aquest cinema. 

    Jordi Cadena, va estudiar direcció a Varsòvia. Els passos perduts és la última pel·lícula que ha dirigit.  Cadena, parla de la importància del cinema d'autor i més especialment si està fet a Catalunya, ja que es disposa de pressupostos més baixos, i que en conseqüència creu que és un valor afegit; té més mèrit. Vol fer incidència en la importància de la  qüestió catalana lligada a les avantguardes culturals europees: "És un fet que s'ha anat donant continuadament i exclusivament a Catalunya (a la resta de l'Estat potser també però en menor mesura)". Afegeix: "Poetes com Foix, pintors com Dalí, Miró o Tàpies, són catalans, tenen arrels catalanes."

  José Mª de Orbe, és basc, però afirma que també se sent català. Fou el primer espanyol en estudiar producció a Amèrica. Ha sigut a part de productor, un realitzador de publicitat de gran prestigi. En l'àmbit cinematogràfic, va guanyar el cinquè premi a la millor pel·lícula de l'any per la Universidad Autonóma de México. Orbe, es fa una pregunta: "¿Por que se hace este cine en Catalunya y no en Madrid? Un dels motius que ens dóna és perquè la Indústria del Cinema de Madrid és una indústria generalitzada, és a dir, has de passar per l'aro d'un determinat tipus de cine, i si no ho fas la indústria madrilenya no et recolza amb el projecte. "La industria del cine es la que más se equivoca, es una industria un poco rara". Segons Orbe, s'han de crear bases de cultura per entendre el cinema espanyol. "Cuanto más pequeño sea el presupuesto más libertad tienes para crear, pero tienes menos comercialidad, además no hay tanta censura y uno mismo no se autocensura, es decir, haces el que realmente crees que tienes que hacer, porque no tienes la presión de que hay mucha inversión económica en juego". Afegeix també "En Madrid no hay mucha calidad de directores, si rompes el canon típico no gusta la peli, tiene que haber violencia, sexo, etc. sino, no eres nada. El cine es mucho más que esto". Posteriorment explica què vol dir amb això: a Catalunya, tenim un esperit i un referent cultural més mediterrani i a Madrid més atlàntic. Encara que sembli mentida, creu que aquesta riquesa ens prové del contacte amb els grecs i els fenicis, i que d'altra banda també suposa més nivell artístic. Una altra diferència fonamental, és que el cinema madrileny agafa patrons del cinema de Hollywood; i si no es fa, la indústria menysprea el projecte. Recolza que l'objectiu de Madrid és arribar als Óscars, a diferència del cinema d'autor català que no s'ho plantegen. Com a molt es plantegen la possibilitat d'arribar al Festival de Canes. 

    Finalment, escoltem la intervenció d'Aina Clotet. La jove artista, va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. La seva carrera com actriu comença als 12 anys i des de llavors ha anat compaginant els estudis amb la interpretació. Per primera vegada debuta a Estació d'enllaç. Posteriorment la podem veure en sèries com El cor de la ciutat, Hospital Central i a  Infidels  d'entre les més destacades. Però no només ha fet televisió, sinó que ha aparegut a obres de teatre com ara Germanes o Escenes d'un matrimoni / Sarabanda. En l'àmbit cinematogràfic l'hem pogut veure a Joves, 53 dies d'hivern, Elisa K...
Quan li donen el torn de paraula a l'Aina Clotet, diu: "Hi ha moltes coses que han dit els meus companys que desconeixia, jo també hauria d'estar prenent apunts com vosaltres" , -referint-se als estudiants-. L'Aina ens explica que se sent molt afortunada d'haver pogut participar en aquest tipus de cine i arribar a festivals tant importants. Creu que la base de l'èxit és la paciència: "Estem acostumats al fast food i aquest tipus de cinema requereix formació creada a base de paciència". Afirma que en general hi ha poca educació cultural: "Des de petits ens haurien d'acostar més a l'art, haurien d'ensenyar-nos com defensar-lo. No protegim el nostre cinema i ho hem de fer per crear i tenir opinions." L'Aina ens motiva a intentar començar a estimar el cinema.

    A la ronda de preguntes, Colell aprofita per afegir que defensa les pàgines web de descàrrega legal de material audiovisual. Pagues tants diners al mes i pots veure totes les pel·lícules que vols. Està en contra dels top-manta i de la descàrrega il·legal de contingut. Els quatre conferenciants, estan en contra del doblatge. Colell diu: "A qui no li agradi llegir els subtítols que s’acostumi". Creuen que el doblatge és una anormalitat total i absoluta.
(Per veure més fotografies)

    Acabem la conferència fent-li una entrevista a l'Aina Clotet.